CARMEN
GEORGES BIZET
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA
ÒPERA POPULAR DE BARCELONA
22 JULIO 2023
19:00h
Una Carmen de Barcelona
La nostra Carmen vol ser la crònica d'un homicidi, de l'assassinat violent d'una dona.
Robada a la imatgeria de Luís Buñuel, la mise-en escène es nodreix del xerès agre dels tablaos de les Rambles i de la fragància de taronges i de mar que té el regustamarg de l'absenta dels prostíbuls de Barcelona.
Barcelona als anys seixanta era port de contraban i d'esclaus d'una misèria secular més intensa encara durant la dictadura del general Franco. Segons el règim del dictador celebraven els vint-i-cinc anys de pau sota un estat totalitari que es va mantenir fins a la seva mort.
Carmen cobejosa, intel·ligent i lliure paga el preu més alt com una Verge perfumada.
CARMEN
Música de Georges Bizet
Llibret de Ludovic Halévy y Henri Meilhac
Orquestra de Cambra Terrassa 48
dirigida per Xavier Puig
Posada en escena Jaume Villanueva
Coreògraf Kevin Donaire
Coreografies inspirades en l’univers flamenc
d’Eli Ayala i Nacho Blanco
Disseny de vestuari Montse Miralles
Vestuari i utilleria Anaïs Roca
Il·luminació Claudi Palomino
Caracterització Laura Liñán, Mary Cortés, Roger Grinyó
Regidoria Álvaro Durán, Juliana Tauber
Directora de producció Marina Negre
Violí concertino Quim Térmens
Mestre del cor Eric Varas
Mestres repetidors Juli Rodríguez, Daniel Vidal
Luminotècnia IMESDE
Vestuari i atrezzo Rafató Teatre
Traductor Jordi Monfort
Fotografia, video i imatge gràfica
Asimètic films, Biel_fpv, Octavi Brull
Anna Martínez, Bernat Arcusa
Comunicació Jeloudoli
Figuració programa i cartell
Ester Bastida
Carmen Marta Valero
Don José Nacho Guzmán
Escamillo Cristofer Villegas
Micaela Mireia Tarragó
Remendado Adrià Mas
Dancaïre Alejandro Chelet
Frasquita Imma Masramon
Mercedes Maria Jurado
Zúñiga Danil Sayfullin
Morales Néstor Pindado
COR
Sopranos:
Ana Yanini
Ayelen Seras
Alba Martinez
Victorina Pérez
Marie Laurie Butty
Mezzosopranos:
Maria Melninchin
Sara Garcia
Nadia Ruseva
Grissel Ruiz
Marta Mateu
Tenors:
Victor Galiano
José Luis González
Albert Valero
Josep Perea
Roger Vicens
Baixos
Carles Salmons
Ariel Seràs
Néstor Pindado
Raúl Blangino
Germán Casetti
Ballet
Alex Cabrera
Guillem Calderón
Izan Campos
Kevin Donaire
Dolça Gallego
Sofia Lasheras
Alejandro Luque
Daneila Martin
Adam Olivares
Assesorament taurí
Alfonso Casanova
Hugo Casanova
Capotes
Capotes y muletas Maria José
Figuració
Nacho Diez
M. Lluïsa Agell
Amparo Sota
Albano García
Alex Valls
Figuració infantil
Queralt Balsera
Aira Belmonte
Amneris Belmonte
Queralt Moriña
Orquestra Terrassa 48
QUIM TÉRMENS concertino
PERE BARTOLOMÉ violí 1r
IRENES SERRAHIMA violí 1r
JUDITH ORTEGA violí 1r
ARIADNA TORNER violí 1r
HUMBERT ROVIRA violí 1r
IRANTZU ZUASTI cap violins 2ns
ALEIX PUIG violins 2n
LAURA MARIN violins 2n
EDUARD MOYA violins 2n
NÚRIA MESALLES violí 2n
ALBERT ROMERO viola
FÉLIX GALLEGO violea
LAIA MARTÍ violes
NÚRIA PADRÓS violoncel
MANUEL MARTÍNEZ violoncel
SEBASTIEN FOREST contrabaix
BERNAT CASTILLEJO flaute
MIRJAM PLAS flaute
ENRIC TUDELA oboè
GUILLEM VILAR oboè
CARLES PERTEGAZ clarinet
ANTONI ROCOSA GIRBAU clarinet
CLARA CANIMÀS fagot
ALEJANDRO FERREIRA fagot
MARC MONZONIS trompeta
ÀLEX BAIGET trompeta
PAU VALLS trompa
JOAN CAMPS trompa
JORDI GIMÉNEZ trombó
MARC CASAS percussió
NÚRIA ANDORRÀ picolo
Orquestra Terrassa 48
Carmen és una creació filarmónica
d’ÒPERA POPULAR DE BARCELONA
Administradora artística general Cristina Raventós
Direcció artística Eric Varas
Director artístic adjunt Jaume Villanueva
Patrons fundadors d’honor
Josep Arias Velasco, Xavier Biel, Jordi Ribera Bergós
Crònica d'un crim de violència de gènere.
Amarga i sinistra, exempta d'anacronismes que la puguin relegar a la condició de costumista, la nostra Carmen vol ser la crònica d'un homicidi, de l'assassinat violent d'una dona.
Robada a la imatgeria de Luís Buñuel, la “mise-en escène” es nodreix del xerès agre dels “tablaos” de les Rambles i de la fragància de taronges i de mar que té el regust amarg de l'absenta dels prostíbuls de Barcelona, port de contraban i d'esclaus d'una misèria secular més intensa encara durant la dictadura del general Franco.
La Barcelona més sòrdida dels anys seixanta és el dèdal on transiten una prostituta tenyida de ros, un torero ascendit a la categoria de Déu i un pobre guàrdia civil borratxo i ranquejant invàlid de guerra.
Carmen i Escamillo són l'al·legoria involuntària i premonitòria de Manolete i LupeS ino: el torero més gran de tots els temps i la seva experimentada amiga. Lupe Sino, una dona de passat inconfessable, injuriada públicament per la mare del torero i escarnida per l'opinió pública en general. A Lupe l'ajusticien mediàticament fins a convertir la seva vida en un nyap.
La luxúria de l'aroma d'un cigar confon, tot sovint, el perfum acre de la sang del brau que agonitza agenollat “en el ruedo”. L'analogia entre els sentiments que l'assassinat de Carmen a mans de don José ha suscitat al llarg de la història i el linxament mediàtic al qual la premsa sotmetria Lupe Sino després de mort Manolete el 1947, resulta sorprenent i prodigiosa. Corroborant la moral imperant a l'època, la crònica de successos justificaria el crim titllant-lo de vindicatiu i merescut en considerar la condició moral de Carmen i l'animadversió general que suscitava el seu comportament, el seu hipotètic llibertinatge i la seva relació desclassada amb el conspicu matador.
En aquesta concepció esperpèntica i dantesca, centrada en la tragèdia de la dona, la figura de don José i d'Escamillo ha de resultar ridículament insignificant. De no haver-los separat els avatars de la fortuna, Escamillo i Don José, haurien compartit sort i destí; són idèntica criatura: cara i creu de la mateixa moneda. Als anys seixanta els fills de l'Espanya profunda somniaven a ser toreros de rang. Els milions i milions d'adolescents que no aconseguien materialitzar la glòria, podien optar entre emigrar a l'estranger, si volien prosperar, o fer-se membres del cos de la Guardia Civil, fundada pel Duc d'Ahumada, el 1844 —pocs mesos abans que Merimée posés fi al manuscrit— precisament per mirar de foragitar els gitanos, contrabandistes i bandolers que habiten la partitura de Bizet . Carmen és una metàfora taurina de la lídia entre don José —"un napbuf que es troba gran perquè aconsegueix escopir molt lluny"— i le diable qui tente au paradís: Carmen cobejosa, intel·ligent i lliure al preu més alt, ruborosa com una Verge perfumada.
Jaume Villanueva
Carmen es desenvolupa a Sevilla.
La història gira entorn de Carmen, una bella i seductoragitana que treballa en una fàbrica de tabac. Carmen captiva a tots els homes al seu al voltant, inclòs elsoldat Don José, qui s'enamorabojament d'ella i abandona ala seva promesa, Micaela.Dancaïre i Remendado són dos contrabandistes i amics de Carmen. Ells planegen les seves activitats il·legals i recluten a Don José per a unir-se a la seva banda.
La relació entre Carmen i Don José es torna cada cop més complicada. Mentre Carmen vol viure l'amor amb Escamillo, Don José cau en la desesperació i la gelosia. Frasquita i Mercedes, amigues pròximes de Carmen, es preocupen per la seva seguretat i tracten d'advertir-la sobre les conseqüències de les seves accions. No obstant això, Carmen és fidel al seu desig de viure lliurement i seguir el seu propi camí.
Al llarg de l'òpera, Micaela intenta rescatar a Don José dels encants de Carmen i portar-lo de retorn a la seva vida anterior.
Don José, turmentat per la gelosia, l'obsessió i la seva incapacitat per a controlar a Carmen, finalment es veu consumit per la ira i la desesperació.
En un moment de fúria, Don José apunyala a Carmen fins a la mort.
Fotografía cedida per Carmen y Manuel Lorente ballarins en actiu als anys seixanta a Barcelona
Argument de la nostra versió de Carmen
Lloc de l'acció: Barcelona, el Raval i les muntanyes de la rodalia
Època: Anys 60 del segle XX
ACTE I
Les Rambles de la ciutat de Barcelona, entre la fàbrica de Tabacs de Filipines i la comissaria de la
guàrdia civil.
Micaela busca al sergent don José, en el destacament existent a la plaça. Informada pel caporal Morales i els seus guàrdies que don José vindrà amb el grup que els ha de rellevar, decideix tornar més tard per trobar-se amb el seu paisà. Tot just ha abandonat la plaça quan es produeix el relleu per un destacament capitanejat per Zúñiga, amb el qual ve don José mentre hi ha una desfilada de xiquets que canten alegrement.
Don José és informat de l'arribada de Micaela i espera la visita de la jove que segurament porta notícies de la seva mare, però Zúñiga li demana detalls d'altres dones molt diferents. Allà, a la fàbrica de tabacs, no és on treballen les volubles cigarreres conegudes per tota la ciutat? José ho confirma complaent, al capità que presta serveis aquí per primera vegada. Llavors sona la campana de la fàbrica per al descans en el treball i amb les altres cigarreres, surt Carmen, la més bella i desenvolta de totes, a qui tants homes cortejen i que entona una cançó popular d'amor gitano clavant els seus ulls en don José, l'únic que no es preocupa per ella, l'únic en qui -avui- ha posat les seves mirades.
Quan el descans a la fàbrica ha acabat i les altres joves han tornat a la feina, passa Carmen molt a
prop de la fàbrica i llença una flor al sergent i desapareix. José s'ha aixecat i observa la flor i segueix amb la mirada la dona. Micaela s'acosta, portant-li una carta, diners i un petó de part de la seva mare.
Don José és feliç, perquè algun dia Micaela serà la seva esposa. Encara no s'ha acomiadat de la seva
amiga d'infància, s'escolta un gran enrenou procedent de la fàbrica. Les dones es precipiten cap al capità Zúñiga explicant amb crits entretallats que Carmen, en una baralla, ha esgrimit un ganivet i ha ferit una altra treballadora, pel que Zúñiga envia José a la fàbrica per detenir a Carmen. Mentre al lloc de guàrdia, el capità escriu l'ordre de detenció amb què José portarà a Carmen a la presó, ella aconsegueix conquerir al jove sergent amb les seves arts de seducció, i ell accedeix a deixar-la escapar, quan sota la seva custòdia serà conduïda a la presó, i així ella li promet donar-li com a recompensa el seu amor,per la qual cosa ella el cita a la nit a la taverna de Lillas Pastia, prop de la
Rambla, al Raval. Quan Zúñiga ve amb l'ordre de detenció, don José deixa escapar la cigarrera segons el convingut. El sergent és arrestat per la seva falta al deure.
Acte II
Una taverna del Raval, la de Lillas Pastia.
Lloc freqüentat per Carmen i els seus companys estraperlistes.
Hi hamolta animació i alegria. Juntament amb Frasquita i Mercedes, Carmen canta i balla per als assistents, informant-se pel capità Zúñiga que José ha complert la seva condemna i ha quedat lliure. Escamillo, valerós i temerari torero, fa la seva entrada triomfal a la taverna. Ell també és un dels pretendents de Carmen, però ella té per a ell, com per al capità Zúñiga, una sola paraula, "esperar".
Mentre els assistens se'n van, entren dos estraperlistes, Dancaire i Remendado, fugint de la guàrdia civil, per "negociar" amb Carmen, Mercedes i Frasquita sobre els seus "negocis". Junts distreuen els policies per poder-se alliberar d'ells i poder fer l'estraperlo sense ser detinguts.
Tots estan confabulats, excepte Carmen, que inicialment dubta de les condicions del "negoci" i té dubtes amb don José, que l'ha alliberada de la presó.
Els astuts lladres tenen una bona idea perquè Carmen s'uneixi definitivament a la seva causa, persuadir don José quan arribi a la taverna de desertar i unir-se a la seva colla, ja que pels seus coneixements segurament serà un magnífic aliat en les seves expedicions de contraban. Carmen ho intentarà, primer farà que don José juri el seu amor, després ballarà per a ell i després el retindrà astutament quan soni la retirada des del quartel. José s'inquieta perquè Carmen posa en dubte el seu amor quan ell vol tornar a les seves obligacions, don José s'explica i li confessa de nou el seu apassionat amor. En va, ja que ella l'insta a romandre amb ella o allunyar-se’n per sempre. José vol marxar, però el capità Zúñiga apareix inesperadament a la taverna per veure a Carmen, que s'ha mostrat tan esquiva amb ell. José, posseït per la gelosia, s'aixeca contra el seu cap. Els contrabandistes desarmen Zúñiga i l'acorralen fins al final. Amb això, la carrera de don José ha acabat, acompanyarà a Carmen reunint-se amb
ella i amb la colla dels estraperlistes.
ACT III
A les muntanyes de Montjuïc o Collserola o qualsevol lloc de camí cap a la frontera.
Els estraperlistes i altres emigrants s'han aturat per a un breu descans. José ha de vigilar les mercaderies mentre els altres esbrinen si el camí està lliure. Carmen, que pregunta a les cartes la seva sort, aborreix a don José, ella amb qui somia és amb el torero Escamillo. Les cartes tenen raó quan, de qualsevol manera que les posi, sempre anuncien la mort?
Els contrabandistes continuen la seva ruta: només José queda vigilant. Apareix Micaela, enviada per la mare per buscar a don José perquè l'acompanyi a casa la mare, que està malalta de mort. Llavors, Escamillo, el famós torero, arriba a la muntanya dels contrabandistes, sense previ avís, per visitar la seva estimada, i sense saber que davant seu té a un enfadat don José, li narra amb jactància la seva aventura amb la bella i inconscient dona. Només la reacció dels estraperlistes que hi ha per la muntanya impedeix que un furibund don José acabi amb la vida del sorprès torero. Escamillo continua sense entendre la reacció de don José i, abans de marxar, convida a Carmen i als estraperlistes a la seva propera corrida a la plaça de les Arenes de la Ciutat Comtal. Quan tots anaven a continuar el seu camí, Micaela li demana a don José que se'n vagi amb ella al poble per veure a la seva mare moribunda. Carmen aconsella amb to burleta a don José que se'n vagi, que ella no vol res amb ell, i don José, veient-se humiliat, la maleeix abans de prendre el seu camí juntament amb Micaela i de jurar-li que es tornaran a veure les cares...
ACTE IV
Plaça de toros de Las Arenas
Una immensa multitud espera “el paseillo” dels toreros. Entren les quadrilles i el poble aclama amb entusiasme a Escamillo, Carmen l'acompanya fins al ruedo. Es casaran. Ara estima al torero i no té en compte les advertències de les seves amigues i les amenaces de don José. Però quan es dirigeixen a la plaça, on la lidia ja ha començat, José li talla el pas, li demana que es decideixi, per última vegada li suplica el seu amor, conjura la seva fidelitat i li recorda temps passats. En va.
Carmen ja ha pres una decisió: Ser lliure o morir. I mentre llença als peus de José l'anell que un dia aquest li havia donat com a prova del seu amor, José arremet desesperat contra ella amb la intenció de matar-la en el precís moment en què el poble aclama a la plaça, amb entusiasme, al victoriós Escamillo. Don José, un més dels qui creuen que les dones són objectes de la seva propietat, un altre dels que pensen, que la poden matar perquè era seva.
Què passarà amb José?
Cursa el Grau Professional de Piano al Conservatori Municipal de Música de Barcelona sota el mestratge de Maria Rosa Ribas i Jordi Vilaprinyó i en acabar rep la Menció d’Honor per la seva trajectòria.
A continuació entra a l’ESMuC on obté el Títol Superior de Piano de la mà de Jean-François Dichamp. Posteriorment, s’inicia en la direcció orquestral al Conservatori de la ciutat de Viena
(MUK) amb el professor Andreas Stoehr, amb qui segueix rebent ensenyances actualment. El seu interès pel repertori vocal el porta a estudiar amb Alan Branch i Francisco Poyato i a rebre classes de Matthias Goerne, Fiorenza Cedolins, Ermonela Jaho, Josep Surinyac, Malcolm Martineau, SimonLepper, Wolfram Rieger i Julius Drake.
Com a pianista ha actuat dins de la programació de festivals com el Life Victoria (Tast de Lied, Life NewArtists i Life Piano), la Schubertíada Vilabertran (II Acadèmia de la Schubertíada), el Festival de Royaumont i el Festival de Torroella de Montgrí (Fringe) i ho ha fet en sales com el Gran Teatre del Liceu, el Cercle del Liceu, el Foyer del Gran Teatre del Liceu, l’Auditori Eduard Toldrà, la Sala Alícia de Larrocha de l’Auditori de Barcelona, l’Abbaye de Royaumont de París i el Schlosstheater Schönbrunn de Viena, entre d’altres, col·laborant amb cantants com Adriana González, Marina Viotti, Mercedes Gancedo, Pau Armengol, Ulrike Haller, Violeta Alarcón, Lluís Calvet i Jan Antem. Al llarg dels últims anys, comença a assistir diferents agrupacions instrumentals i corals, destacant la seva feina com a assistent de Miguel Ángel Arqued per al Cor Intermezzo i de Xavier Sans per al Cor Fòrum Vocal.
Actualment, combina els seus compromisos laborals com a pianista, clavecinista i assistent amb la docència al Conservatori Superior de Música del Liceu i amb la direcció de la Coral Mixta d’Igualada.
Llicenciat en interpretació per l'Institut del Teatre de Barcelona, és director i autor teatral; actor, ajustador i director de doblatge; i director i guionista de ràdio i televisió.
Debuta en la direcció el 1982 amb Zoo Story, d'Edward Albee, traduït per Terenci Moix. Aquest mateix any va guanyar el premi Adrià Gual al millor projecte de direcció per La desaparició de Wendy, de Josep M. Benet i Jornet; protagonitzada per Martí Galindo i Loles León, un gran èxit de públic i crítica a Madrid i a Barcelona. Incapaç de plantejar qualsevol estratègia mercenària que el faci creixer, només dirigeix quan se sent íntimament implicat en les obres que l'apassionen. Amor a mitges, d'Allan Aikbourn; El supervivent, de Manuel Vázquez Montalbán; La veu humana, de Jean Cocteau; Carpa Barcelona (que dirigeix obligat per Mario Gas per a l'Olimpíada Cultural); Tirant lo Blanc; 1789, La Revolució, per a Catalunya Ràdio, són algunes de les seves produccions més personals.
El 2005, gràcies a la inoblidable amistat de J. Arias Velasco, funda Octubre Teatral, potser l'etapa més brillant de la seva controvertida carrera teatral. Con Belisa, de Federico G. Lorca, que dedica a Hermann Bonnin (inoblidable mentor estimat) el fa mereixedor de ser nominat com a millor director visitant per l'Association of Entertainment Critics of New York (ACE); després d'una aclamada gira nacional i una brillant temporada al Teatro Español, l'obra realitza una extensa gira internacional; cal destacar l'extraordinària acollida als teatres d'Estats Units i Mèxic, on va inaugurar el Festival Cervantino. El llanto, un altre Lorca representat en teatres tan emblemàtics com The Carnival de Miami, La Barraca de Lisboa, el Teatre Poliorama de Barcelona, o el Teatro Español de Madrid on va fer una brillant temporada; aclamat unànimement pel públic i la crítica internacional ha estat finalista als premis Max (2009 i 2010).
La Vampira del Raval de Josep Arias Velasco amb música de Albert Guinovart, uns dels espectacles més estimats pel públic de Barcelona, va obtenir cinc Premis Butaca y un Max a la millor composició musical. Romance de Curro el Palmo, concebut a partir de la cançó de Serrat; retrat de la Barcelona xarnega immigrant és el seu espectacle més inusual: estrenat al Festival Grec de Barcelona, amb Nacho Blanco, Quiqui Morente iAntonio Canales, considerat, entre els experts, un dels millors musicals flamencs de tots els temps, tanca, per ara, el periple Octubre Teatral. Torna a la realitat amb Abans de l'estrena, que escriu a petició de Ferran Rañé; malgrat l'extraordinària acollida aconseguida a Vic Ciutat Cultural on s'estrena, passa totalment desapercebut a Barcelona, la seva ciutat.
Nascut el 1973 a Cervera (Lleida), començà els estudis musicals amb el piano i el violí al Conservatori Municipal de la seva ciutat i els amplià posteriorment al Conservatori Professional de Badalona, on obtingué el títol superior de professor d’harmonia, contrapunt, composició i instrumentació, sota el mestratge de M. A. Hurtado, M. Roger, B. Casablancas i J. Soler. Paral·lelament s’inicià en la direcció coral als Cursos Internacionals de Direcció Coral de Lleida, on estudià amb els mestres Josep Prats, Johan Duijck, Laszlo Heltay i Jordi Casas (1990-1994). Continuà aquesta formació als Cursos Europeus de Direcció, impartits pel professor Pierre Cao a Catalunya (1996-1998), i a l’Academie International de Pontarlier (França) (1997-1998). S'introduí en la direcció orquestral amb el mestre Salvador Mas al Conservatori Superior de Barcelona i el 1999 fou admès a la Universität für Musik und Darstelende Kunst de Viena, on cursà els estudis de direcció d’orquestra, sota el mestratge de Leopold Hager. El març del 2002 guanyà en concurs la plaça de director assistent de la Joven Orquesta Nacional de España (JONDE) i el juliol del 2003 el de la plaça de director assistent de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), amb la qual ha dirigit diferents concerts amb obres de Mozart, Txaikovski i Britten. Des del 2018 és el director titular de l’Orquestra Simfònica del Vallès i director principal del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana. També dirigeix l’Orquestra de Girona i el Cor de Cambra de l'Auditori Enric Granados de Lleida. Ha dirigit durant vint-i-cinc anys la Coral Ginesta de Cervera, i el Murtra Ensemble, dedicat a la música del segle XX. En l’àmbit operístic fundà la companyia d’òpera de cambra l’Òpera de Tres Rals, dedicada a l’òpera de petit format, i actualment dirigeix diversos títols del cicle Òpera al Palau. Ha estat director convidat per nombroses orquestres del país i manté una estreta vinculació amb l’Orquestra Terrassa 48, amb la qual començarà la interpretació integral de les Simfonies de Beethoven. És professor d’orquestra i direcció a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Ha estat director convidat en nombroses orquestres de joves i actualment dirigeix el Curs de Direcció de l’Orquestra de Terrassa.
Ha estat membre de l’Orquestra de Cambra del Palau de la Música Catalana i de l’Orquestra de Cambra Gonçal Comellas. Actualment realitza el seu treball més cambrístic en el projecte Arcattia amb concerts per tot el país i Costa Rica i ha estat guardonat, entre d'altres, amb el premi Xavier Montsalvatge. Autor de diversos espectacles infantils com Popoff, un compositor despistat, Els quadres de Hartmann, Històries de Tumbuktú, El botó de Haendel i Telemann i la història d'en Quixot; és autor també de diverses composicions per a orquestres de corda d'estudiants.
En el terreny pedagògic s’ha format amb personalitats com Sheila Nelson, Vaartan Manoogian i Mimi Zweig i és autor de diversos espectacles infantils. Desenvolupa la seva tasca docent al Conservatori de Música de Vic com a mestre de violí i director de les seves orquestres de corda i ha estat convidat en xerrades sobre pedagogia, jurat de concursos instrumentals i de cambra, director de trobades d'orquestres juvenils i com a mestre de violí al Curs Internacional de Música Principat d’Andorra. Actualment també és el director artístic del Festival BBVA de Música Religiosa de Vic
Fundada en la seva forma i filosofia actuals l’any 2000, el conjunt ha donat un gran impuls i difusió de la música per a formació d'orquestra de cordes amb uns programes que combinen una gran investigació i proximitat.
L’OCT48 està dirigida des del violí per Quim Térmens, músic sabadellenc que rep la seva primera formació violinística de la mà d'Ofèlia Rodrigo i posteriorment estudia amb el violinista i mestre Gonçal Comellas amb qui es forma musicalment i realitza els seus estudis superiors. Ha rebut també classes magistrals dels violinistes Arkadi Futer i Michel Barta. És premiat, entre d’altres, amb el Primer Premi de les Arts (apartat de música del sgl XX, Premi Xavier Montsalvatge) atorgat per la Generalitat de Catalunya. En els seus anys de trajectòria ha impulsat la difusió i coneixement d'obres escrites per a cordes sent en l'actualitat un referent en aquest camp.
CAST
La mezzosoprano es llicencia amb matrícula d'honor en Interpretació de Cant Clàssic i Contemporani a l'Esmuc, on també va estudiar Lied amb Assumpta Mateu, Francisco Poyato i Mitsuko Shirai.
Amb una veu flexible i àmplia, ha sabut combinar la musicalitat i l'expressivitat teatral, abordant rols operístics com Dido a "Dido i Eneas" de H. Purcell, Angelina a "La Cenerentola" de G. Rossini i Carmen a "Carmen" de G. Bizet. En el repertori contemporani, interpreta obres de referència com "Pierrot Lunaire" d'Arnold Schönberg i les "Folk Songs" de Luciano Berio. Al llarg de la seva trajectòria, també ha participat en nombroses estrenes, destacant l'òpera "El Saló d'Anubis" de Joan Albert Amargós, "Lorca al Piano" d'Enric Palomar i l'última obra de Jordi Domènech, "Il Pianto della Madonna".
Ha participat en diverses gravacions, recentment ha presentat l'últim CD doble amb música dels mestres M. Oltra i J. Serra, enregistrat amb el guitarrista Izan Rubio i el pianista Albert Guinovart.
Tenor, nascut a la ciutat de Còrdova, Argentina, comença la seva formació en el cant líric l'any 2011 després d'una important carrera interpretant música folklòrica argentina. En aquest mateix any, guanya per concurs un lloc per formar part del Cor Polifònic de la Província de Còrdova (Argentina).
Debuta el 2014 en el seu primer paper com a solista a la sarsuela "Luisa Fernanda" sota la direcció d'Enrique Ricci. El 2015 interpreta el paper d'Alfredo a "La Traviata" i el 2016 a "Un Ballo in Maschera" de Verdi. Durant aquests anys, viatja a Itàlia per realitzar un Màster de Tècnica Vocal amb la mestra italiana Franca Mattiucci.
El 2017 es trasllada a Barcelona i, per recomanació del tenor argentí Luis Lima, estudia tècnica vocal amb Natasha Tupín i repertori amb Fernando Álvarez. Ha realitzat màsters de cant amb Francisco Araiza, Jaume Aragall, Francesca Roig i Cecilia Lapponi.
Ha interpretat en diferents produccions els papers protagonistes de les òperes "Tosca", "Carmen", "Traviata", "Il Trovatore", "Aida", "Pagliacci", entre d'altres.
El 2014 debutarà a "Norma" i "Turandot".
Cristofer Villegas, baríton veneçolà, realitza els seus estudis musicals al Conservatori de Música "Vicente Emilio Sojo" a la ciutat de Barquisimeto, Veneçuela. És graduat de la Universitat Pedagògica "Luis Beltrán Prieto Figueroa" com a professor en educació musical i ha realitzat la seva preparació vocal i de repertori amb el mestre Wiliam Alvarado. Durant la seva formació com a cantant, ha realitzat diferents cursos, tallers i classes magistrals amb mestres com Isabel Palacios, Aquiles Machado, Lotti Ipinza, el mètode Stanislavski (preparació de l'actor), Taller de Lied (oferit per l'Acadèmia Bach d'Alemanya), entre d'altres. Des de l'any 2001 ha cantat en diversos recitals i òperes en diferents sales de Veneçuela i Colòmbia, destacant els papers de Nardo a l'òpera "Il filosofo di campagna", Belcore a "L'elisir d'amore", Silvio a "Pagliacci", Barone Douphol a "La traviata", Colas a "Bastian i Bastiana" (òpera concert), Perón al musical "Evita". Baríton solista a la "Novena Simfonia de L.V. Beethoven", Alessio a l'òpera La Somnàmbula de V. Bellini, entre d'altres. A Espanya, ha interpretat el paper de Marcello a La Boheme (versió reduïda) de G. Puccini, Barone Douphol a La traviata, Sciarrone a l'òpera Tosca, Fiorello a El Barber de Sevilla i el Requiem de Fauré (baríton solista).
Mireia Tarragó, nascuda a Tarragona el 1995, durant els seus anys d'estudi va rebre en tres ocasions la beca de la Fundació Victoria de los Ángeles i va cursar el grau superior de cant i el màster d'interpretació del Lied a l'ESMUC, finalitzant amb el màxim reconeixement.
En l'àmbit operístic recentment ha debutat en el personatge de la Contessa de Ceprano a Rigoletto de Verdi sota la batuta d'Oliver Díaz i compartint escenari amb Àngel Òdena, Antonio Gandía i Sabina Puértolas. En el seu repertori compta amb personatges com Lucy a The Telephone de Menotti, Micaëla a Carmen o Lauretta a Gianni Schicchi. Guanyadora de diversos premis, com el premi Catalunya Música del concurs El Primer Palau del Palau de la Música de Barcelona i el premi a la millor intèrpret de Lied del concurs Germans Pla de Balaguer. Ha estat programada en el cartell principal del Festival Life Victoria amb Eric Ledesma i Francisco Poyato al piano, i també ha estat acompanyada pel Trio Pedrell, amb els quals van estrenar obres de Pedro Pardo amb poemes de Victoria de los Ángeles. Ha cantat en sales tan importants com l'Auditori Nacional de Burdeus interpretant el paper de soprano solista a El Pessebre de Pau Casals i a l'Auditori Nacional de Catalunya on va interpretar la soprano solista al Messies de Händel.
soprano, nascuda a Vic. Els seus estudis els va fer al Conservatori superior de cant del Liceu després d'acabar econòmiques, i va realitzar diversos cursos i masterclass a l'estranger (Itàlia, Praga, Moscú, França). Els seus rols més destacats són Musetta (La Bohème) i Papagena (Die Zauberflöte) al Palau de la Música. Pamina (Die Zauberflöte) al National Opera Center de New York, Nedda (Pagliacci) i Tatiana (Eugene Onegin) al Pokrovsky Theatre de Moscow i entre d'altres Lisa (La Sonnambula), Adele (Die Fledermaus)... També actua al Teatre del Liceu, al show musical de la companyia 'MusicHasNoLimits'i continua amb les seves actuacions a Itàlia de forma regular entre d'altres.
Va realitzar els seus estudis de cant al Conservatori Superior Liceu de Barcelona. mezzosoprano i violoncel·lista destacada per les seves actuacions en rols com: Dorabella a ‘Cosí fan tutte’ de W. A. Mozart, Cherubino a ‘Le Nozze di Figaro’, 3a Dama i 3r Knabe a ‘La flauta màgica’ de W. A. Mozart, Mercedes a 'Carmen' de Bizet, Hansel a ‘Hansel i Gretel’ de E. Humperdinck. Ha actuat arreu del món EUA, Cuba, Mèxic, Islàndia, Grècia, Itàlia i Espanya. S’ha format amb mestres de prestigi com: Kurt Widmer, Lorraine Nubar, Cynthia Sanner, Ketevan Kemoklitze, Alexia Voulgaridou, Eric Halfvarson, Michelle Breedt, Mariella Devia, entre d'altres.
Naix a La Pobla de Vallbona (València). Graduat al Conservatori de Música Municipal de Barcelona, obtenint el títol de Menció d’Honor en l’especialitat de cant.
L’any 2021 va ser guardonat a la “XXV Edició del Curs de Professionalització” de l’Escola d’Òpera de Sabadell de l’òpera Il barbiere di Siviglia de G. Rossini.
Com a solista ha interpretat el Dottor Bartolo de Il Barbiere di Siviglia amb LG Artist Management en gira per Espanya. Recientment ha estat Il Comissario Imperiale a la Madama Butterfly de G. Puccini amb la producció de la Fundació Òpera Catalunya. També ha debutat el Barone Douphol de l’òpera La Traviata i Dancairo de l’òpera Carmen al Palau de la Música Catalana.
Es forma en art dramàtic al Col·legi del teatre de Barcelona. Graduat en el Conservatori superior de Liceu de Barcelona en cant líric amb la soprano Elena Copons,
Com a experiència professional cal destacar: La Petite Messe Solennelle de Rossini, La Missa de la Coronació de Mozart , La Traviata, amb el rol de Gastone, Suite of Myself de Raquel García Tomás, que s'estrenà a L'Auditori de Barcelona i la missa Harmonimesse de F. J. Haydn, que es presentà al Festival d'òpera de Vila-real, etc.
Actualment, segueix el seu perfeccionament amb el mestre Eduard Giménez i la pianista Marta Pujol.
Baix-baríton, va néixer a Rússia en 1982. Establert a Barcelona des de 2000. Es va llicenciar en el Conservatori del Liceu Superior.
Al mateix temps estudiava la tècnica vocal amb la professora Svetlana Nesterenko a Moscou.
En 2018 va debutar en l'Òpera de Sabadell amb el paper d'Il Gran Inquisitore ( Don Carlo, G.Verdi).
Des de 2018 és solista de les Òperes del Palau de la Música Catalana.
TENORS
BAIXOS
SOPRANOS
MEZZOSOPRANOS
BALLET
Fotograa cedida per Carmen Lorente ballarinA en actiu als anys seixanta a Barcelona
EQUIP TÈCNIC I ARTÍSTIC
Actriu de formació, treballa habitualment en teatre, tv, cinema i doblatge. També exerceix com a docent i directora de diferents espectacles, sobretot musicals i òperes.
Compagina la seva feina d’actriu amb la seva col·laboració com a dissenyadora i responsable de vestuari de l’empresa familiar Rafató Teatre. Ha estudiat amb Carlo Gandolfo, John Strasberg, James de Paul, Dominique de Fazio, Bob MacAndrew, Eduardo Daulte. Dicció i vers amb: Esteve Polls y Salvador Oliva. Tècnica Meisner con Javier Galito-Cava. Master de Càmera (Luis Gimeno, Carlos Manzanares, Carmen Utrilla i Laura Caballero) Veu, cant i música al Conservatori del Liceu, Alfons Miró, Lídia González, Hellen Gallagher, Paul Farrington(Voice Craft), Cristine Adaire (Met. Linklater), Coralina Colom.
Al teatre l’hem vist a Testimoni de càrrec (Teatre del Raval), El somni de nit de Sant Joan (Nau Ivanow), L’auca del Senyor Esteve (T. Romea), El violinista sobre el tejado, (Madrid y Barcelona) La dama enamorada (T. LLiure) En la ardiente oscuridad, (Méjico, Israel, Madrid, Barcelona), Sota el bosc lacti, L’augment, (Grec i Teatreneu), Ram de Mar, (TNC), El ventall de Lady Windermeer (TNC).
Al cinema i la televisió: Herederos de la tierra, Tros, Acacias 38, Cuéntame,, Com si fos ahir, Cites, Polseres vermelles, Operación Malaya, La que se avecina, Hospital Central, Porca Miseria, Vent del Pla, De moda, Transfuga, La Mary, Laberint d'ombres, Maki Navaja, La moños, De professió API, Todo falso, Prêt a porter, Vostè Jutja, L'auca del senyor Esteve, El prou de les dones, El bigote de Babel, Una historia particular, El planeta imaginari, El Doctor Caparrós, Secta siniestra, Inclinación sexual al desnudo, Perros callejeros II, Los sueños húmedos de Patricia, Jugando a papás, Los bingueros, En qué lío me han metido. Treballa habitualment en doblatge com actriu, directora i adaptadora de diàlegs. També posa veu a falques i anuncis publicitaris.
PROPERAMENT