CARMEN

GEORGES BIZET

PALAU DE LA MÚSICA CATALANA

ÒPERA POPULAR DE BARCELONA

22 JULIO 2023

19:00h



Una Carmen de Barcelona

La nostra Carmen vol ser la crònica d'un homicidi, de l'assassinat violent d'una dona.

Robada a la imatgeria de Luís Buñuel, la mise-en escène es nodreix del xerès agre dels tablaos de les Rambles i de la fragància de taronges i de mar que té el regustamarg de l'absenta dels prostíbuls de Barcelona.

Barcelona als anys seixanta era port de contraban i d'esclaus d'una misèria secular més intensa encara durant la dictadura del general Franco. Segons el règim del dictador celebraven els vint-i-cinc anys de pau sota un estat totalitari que es va mantenir fins a la seva mort.

Carmen cobejosa, intel·ligent i lliure paga el preu més alt com una Verge perfumada.

  • EQUIP ARTÍSTIC

    CARMEN

    Música de Georges Bizet

    Llibret de Ludovic Halévy y Henri Meilhac

    Orquestra de Cambra Terrassa 48

    dirigida per Xavier Puig

    Posada en escena Jaume Villanueva

    Coreògraf Kevin Donaire

    Coreografies inspirades en l’univers flamenc

    d’Eli Ayala i Nacho Blanco

    Disseny de vestuari Montse Miralles

    Vestuari i utilleria Anaïs Roca

    Il·luminació Claudi Palomino

    Caracterització Laura Liñán, Mary Cortés, Roger Grinyó

    Regidoria Álvaro Durán, Juliana Tauber

    Directora de producció Marina Negre


    Violí concertino Quim Térmens

    Mestre del cor Eric Varas


    Mestres repetidors Juli Rodríguez, Daniel Vidal

    Luminotècnia IMESDE

    Vestuari i atrezzo Rafató Teatre

    Traductor Jordi Monfort

    Fotografia, video i imatge gràfica

    Asimètic films, Biel_fpv, Octavi Brull

    Anna Martínez, Bernat Arcusa

    Comunicació Jeloudoli


    Figuració programa i cartell

    Ester Bastida


    Carmen    Marta Valero

    Don José   Nacho Guzmán

    Escamillo   Cristofer Villegas 

    Micaela   Mireia Tarragó 

    Remendado   Adrià Mas

    Dancaïre   Alejandro Chelet

    Frasquita   Imma Masramon

    Mercedes   Maria Jurado

    Zúñiga   Danil Sayfullin

    Morales Néstor Pindado


    COR

    Sopranos: 

    Ana Yanini

    Ayelen Seras

    Alba Martinez

    Victorina Pérez

    Marie Laurie Butty


    Mezzosopranos:

    Maria Melninchin 

    Sara Garcia 

    Nadia Ruseva

    Grissel Ruiz

    Marta Mateu


    Tenors: 

    Victor Galiano

    José Luis González

    Albert Valero

    Josep Perea

    Roger Vicens


    Baixos

    Carles Salmons

    Ariel Seràs

    Néstor Pindado 

    Raúl Blangino

    Germán Casetti


    Ballet

    Alex Cabrera

    Guillem Calderón

    Izan Campos

    Kevin Donaire

    Dolça Gallego

    Sofia Lasheras

    Alejandro Luque

    Daneila Martin

    Adam Olivares


    Assesorament taurí

    Alfonso Casanova

    Hugo Casanova


    Capotes

    Capotes y muletas Maria José


    Figuració

    Nacho Diez

    M. Lluïsa Agell

    Amparo Sota

    Albano García

    Alex Valls


    Figuració infantil

    Queralt Balsera

    Aira Belmonte

    Amneris Belmonte

    Queralt Moriña


    Orquestra Terrassa 48

    QUIM TÉRMENS concertino

    PERE BARTOLOMÉ violí 1r 

    IRENES SERRAHIMA violí 1r 

    JUDITH ORTEGA violí 1r 

    ARIADNA TORNER violí 1r 

    HUMBERT ROVIRA violí 1r 

    IRANTZU ZUASTI cap violins 2ns

    ALEIX PUIG violins 2n

    LAURA MARIN violins 2n

    EDUARD MOYA violins 2n

    NÚRIA MESALLES violí 2n

    ALBERT ROMERO viola

    FÉLIX GALLEGO violea

    LAIA MARTÍ violes

    NÚRIA PADRÓS violoncel

    MANUEL MARTÍNEZ violoncel

    SEBASTIEN FOREST contrabaix

    BERNAT CASTILLEJO flaute

    MIRJAM PLAS flaute

    ENRIC TUDELA oboè

    GUILLEM VILAR oboè

    CARLES PERTEGAZ clarinet

    ANTONI ROCOSA GIRBAU clarinet

    CLARA CANIMÀS fagot

    ALEJANDRO FERREIRA fagot

    MARC MONZONIS trompeta

    ÀLEX BAIGET trompeta

    PAU VALLS trompa

    JOAN CAMPS trompa

    JORDI GIMÉNEZ trombó

    MARC CASAS percussió

    NÚRIA ANDORRÀ picolo



    Orquestra Terrassa 48


    Carmen és una creació filarmónica

    d’ÒPERA POPULAR DE BARCELONA

    Administradora artística general Cristina Raventós

    Direcció artística Eric Varas

    Director artístic adjunt Jaume Villanueva

    Patrons fundadors d’honor

    Josep Arias Velasco, Xavier Biel, Jordi Ribera Bergós






  • NOTA DEL DIRECTOR ESCÈNIC

    Crònica d'un crim de violència de gènere.


    Amarga i sinistra, exempta d'anacronismes que la puguin relegar a la condició de costumista, la nostra Carmen vol ser la crònica d'un homicidi, de l'assassinat violent d'una dona.

    Robada a la imatgeria de Luís Buñuel, la “mise-en escène” es nodreix del xerès agre dels “tablaos” de les Rambles i de la fragància de taronges i de mar que té el regust amarg de l'absenta dels prostíbuls de Barcelona, port de contraban i d'esclaus d'una misèria secular més intensa encara durant la dictadura del general Franco.

    La Barcelona més sòrdida dels anys seixanta és el dèdal on transiten una prostituta tenyida de ros, un torero ascendit a la categoria de Déu i un pobre guàrdia civil borratxo i ranquejant invàlid de guerra.

    Carmen i Escamillo són l'al·legoria involuntària i premonitòria de Manolete i LupeS ino: el torero més gran de tots els temps i la seva experimentada amiga. Lupe Sino, una dona de passat inconfessable, injuriada públicament per la mare del torero i escarnida per l'opinió pública  en general. A Lupe l'ajusticien mediàticament fins a convertir la seva vida en un nyap.

    La luxúria de l'aroma d'un cigar confon, tot sovint, el perfum acre de la sang del brau que agonitza agenollat “en el ruedo”. L'analogia entre els sentiments que l'assassinat de Carmen a mans de don José ha suscitat al llarg de la història i el linxament mediàtic al qual la premsa sotmetria Lupe Sino després de mort Manolete el 1947, resulta sorprenent i prodigiosa. Corroborant la moral imperant a l'època, la crònica de successos justificaria el crim titllant-lo de vindicatiu i merescut en considerar la condició moral de Carmen i l'animadversió general que suscitava el seu comportament, el seu hipotètic llibertinatge i la seva relació desclassada amb el conspicu matador.

    En aquesta concepció esperpèntica i dantesca, centrada en la tragèdia de la dona, la figura de don José i d'Escamillo ha de resultar ridículament insignificant. De no haver-los separat els avatars de la fortuna, Escamillo i Don José, haurien compartit sort i destí; són idèntica criatura: cara i creu de la mateixa moneda. Als anys seixanta els fills de l'Espanya profunda somniaven a ser toreros de rang. Els milions i milions d'adolescents que no aconseguien materialitzar la glòria, podien optar entre emigrar a l'estranger, si volien prosperar, o fer-se membres del cos de la Guardia Civil, fundada pel Duc d'Ahumada, el 1844 —pocs mesos abans que Merimée posés fi al manuscrit— precisament per mirar de foragitar els gitanos, contrabandistes i bandolers que habiten la partitura de Bizet . Carmen és una metàfora taurina de la lídia entre don José —"un napbuf que es troba gran perquè aconsegueix escopir molt lluny"— i le diable qui tente au paradís: Carmen cobejosa, intel·ligent i lliure al preu més alt, ruborosa com una Verge perfumada.


    Jaume Villanueva



  • SINOPSI DE L’ARGUMENT ORIGINAL

    Carmen es desenvolupa a Sevilla.

    La història gira entorn de Carmen, una bella i seductoragitana que treballa en una fàbrica de tabac.  Carmen captiva a tots els homes al seu al voltant, inclòs elsoldat Don José, qui s'enamorabojament d'ella i abandona ala seva promesa, Micaela.Dancaïre i Remendado són dos contrabandistes i amics de Carmen. Ells planegen les seves activitats il·legals i recluten a Don José per a unir-se a la seva banda.

    La relació entre Carmen i Don José es torna cada cop més complicada. Mentre Carmen vol viure l'amor amb Escamillo, Don José cau en la desesperació i la gelosia. Frasquita i Mercedes, amigues pròximes de Carmen, es preocupen per la seva seguretat i tracten d'advertir-la sobre les conseqüències de les seves accions. No obstant això, Carmen és fidel al seu desig de viure lliurement i seguir el seu propi camí.

    Al llarg de l'òpera, Micaela intenta rescatar a Don José dels encants de Carmen i portar-lo de retorn a la seva vida anterior.

    Don José, turmentat per la gelosia, l'obsessió i la seva incapacitat per a controlar a Carmen, finalment es veu consumit per la ira i la desesperació.

    En un moment de fúria, Don José apunyala a Carmen fins a la mort.

Fotografía cedida per Carmen y Manuel Lorente ballarins en actiu als anys seixanta a Barcelona

  • SINOPSI - Acte I

    Argument de la nostra versió de Carmen


    Lloc de l'acció: Barcelona, el Raval i les muntanyes de la rodalia


    Època: Anys 60 del segle XX

    ACTE I


    Les Rambles de la ciutat de Barcelona, entre la fàbrica de Tabacs de Filipines i la comissaria de la

    guàrdia civil.

    Micaela busca al sergent don José, en el destacament existent a la plaça. Informada pel caporal Morales i els seus guàrdies que don José vindrà amb el grup que els ha de rellevar, decideix tornar més tard per trobar-se amb el seu paisà. Tot just ha abandonat la plaça quan es produeix el relleu per un destacament capitanejat per Zúñiga, amb el qual ve don José mentre hi ha una desfilada de xiquets que canten alegrement.

    Don José és informat de l'arribada de Micaela i espera la visita de la jove que segurament porta notícies de la seva mare, però Zúñiga li demana detalls d'altres dones molt diferents. Allà, a la fàbrica de tabacs, no és on treballen les volubles cigarreres conegudes per tota la ciutat? José ho confirma complaent, al capità que presta serveis aquí per primera vegada. Llavors sona la campana de la fàbrica per al descans en el treball i amb les altres cigarreres, surt Carmen, la més bella i desenvolta de totes, a qui tants homes cortejen i que entona una cançó popular d'amor gitano clavant els seus ulls en don José, l'únic que no es preocupa per ella, l'únic en qui -avui- ha posat les seves mirades.

    Quan el descans a la fàbrica ha acabat i les altres joves han tornat a la feina, passa Carmen molt a

    prop de la fàbrica i llença una flor al sergent i desapareix. José s'ha aixecat i observa la flor i segueix amb la mirada la dona. Micaela s'acosta, portant-li una carta, diners i un petó de part de la seva mare.

    Don José és feliç, perquè algun dia Micaela serà la seva esposa. Encara no s'ha acomiadat de la seva

    amiga d'infància, s'escolta un gran enrenou procedent de la fàbrica. Les dones es precipiten cap al capità Zúñiga explicant amb crits entretallats que Carmen, en una baralla, ha esgrimit un ganivet i ha ferit una altra treballadora, pel que Zúñiga envia José a la fàbrica per detenir a Carmen. Mentre al lloc de guàrdia, el capità escriu l'ordre de detenció amb què José portarà a Carmen a la presó, ella aconsegueix conquerir al jove sergent amb les seves arts de seducció, i ell accedeix a deixar-la escapar, quan sota la seva custòdia serà conduïda a la presó, i així ella li promet donar-li com a recompensa el seu amor,per la qual cosa ella el cita a la nit a la taverna de Lillas Pastia, prop de la

    Rambla, al Raval. Quan Zúñiga ve amb l'ordre de detenció, don José deixa escapar la cigarrera segons el convingut. El sergent és arrestat per la seva falta al deure.


  • SINOPSI - Acte II

     Acte  II

    Una taverna del Raval, la de Lillas Pastia.

    Lloc freqüentat per Carmen i els seus companys estraperlistes. 


    Hi hamolta animació i alegria. Juntament amb Frasquita i Mercedes, Carmen canta i balla per als assistents, informant-se pel capità Zúñiga que José ha complert la seva condemna i ha quedat lliure. Escamillo, valerós i temerari torero, fa la seva entrada triomfal a la taverna. Ell també és un dels pretendents de Carmen, però ella té per a ell, com per al capità Zúñiga, una sola paraula, "esperar".

    Mentre els assistens se'n van, entren dos estraperlistes, Dancaire i Remendado, fugint de la guàrdia civil, per "negociar" amb Carmen, Mercedes i Frasquita sobre els seus "negocis". Junts distreuen els policies per poder-se alliberar d'ells i poder fer l'estraperlo sense ser detinguts.

    Tots estan confabulats, excepte Carmen, que inicialment dubta de les condicions del "negoci" i té dubtes amb don José, que l'ha alliberada de la presó.

    Els astuts lladres tenen una bona idea perquè Carmen s'uneixi definitivament a la seva causa, persuadir don José quan arribi a la taverna de desertar i unir-se a la seva colla, ja que pels seus coneixements segurament serà un magnífic aliat en les seves expedicions de contraban. Carmen ho intentarà, primer farà que don José juri el seu amor, després ballarà per a ell i després el retindrà astutament quan soni la retirada des del quartel. José s'inquieta perquè Carmen posa en dubte el seu amor quan ell vol tornar a les seves obligacions, don José s'explica i li confessa de nou el seu apassionat amor. En va, ja que ella l'insta a romandre amb ella o allunyar-se’n per sempre. José vol marxar, però el capità Zúñiga apareix inesperadament a la taverna per veure a Carmen, que s'ha mostrat tan esquiva amb ell. José, posseït per la gelosia, s'aixeca contra el seu cap. Els contrabandistes desarmen Zúñiga i l'acorralen fins al final. Amb això, la carrera de don José ha acabat, acompanyarà a Carmen reunint-se amb

    ella i amb la colla dels estraperlistes.


  • SINOPSI - Acte III

    ACT III

    A les muntanyes de Montjuïc o Collserola o qualsevol lloc de camí cap a la frontera.


    Els estraperlistes i altres emigrants s'han aturat per a un breu descans. José ha de vigilar les mercaderies mentre els altres esbrinen si el camí està lliure. Carmen, que pregunta a les cartes la seva sort, aborreix a don José, ella amb qui somia és amb el torero Escamillo. Les cartes tenen raó quan, de qualsevol manera que les posi, sempre anuncien la mort?

    Els contrabandistes continuen la seva ruta: només José queda vigilant. Apareix Micaela, enviada per la mare per buscar a don José perquè l'acompanyi a casa la mare, que està malalta de mort. Llavors, Escamillo, el famós torero, arriba a la muntanya dels contrabandistes, sense previ avís, per visitar la seva estimada, i sense saber que davant seu té a un enfadat don José, li narra amb jactància la seva aventura amb la bella i inconscient dona. Només la reacció dels estraperlistes que hi ha per la muntanya impedeix que un furibund don José acabi amb la vida del sorprès torero. Escamillo continua sense entendre la reacció de don José i, abans de marxar, convida a Carmen i als estraperlistes a la seva propera corrida a la plaça de les Arenes de la Ciutat Comtal. Quan tots anaven a continuar el seu camí, Micaela li demana a don José que se'n vagi amb ella al poble per veure a la seva mare moribunda. Carmen aconsella amb to burleta a don José que se'n vagi, que ella no vol res amb ell, i don José, veient-se humiliat, la maleeix abans de prendre el seu camí juntament amb Micaela i de jurar-li que es tornaran a veure les cares...



  • SINOPSI - Acte IV

    ACTE IV

    Plaça de toros de Las Arenas


    Una immensa multitud espera “el paseillo” dels toreros. Entren les quadrilles i el poble aclama amb entusiasme a Escamillo, Carmen l'acompanya fins al ruedo. Es casaran. Ara estima al torero i no té en compte les advertències de les seves amigues i les amenaces de don José. Però quan es dirigeixen a la plaça, on la lidia ja ha començat, José li talla el pas, li demana que es decideixi, per última vegada li suplica el seu amor, conjura la seva fidelitat i li recorda temps passats. En va.

    Carmen ja ha pres una decisió: Ser lliure o morir. I mentre llença als peus de José l'anell que un dia aquest li havia donat com a prova del seu amor, José arremet desesperat contra ella amb la intenció de matar-la en el precís moment en què el poble aclama a la plaça, amb entusiasme, al victoriós Escamillo. Don José, un més dels qui creuen que les dones són objectes de la seva propietat, un altre dels que pensen, que la poden matar perquè era seva.


    Què passarà amb José?



  • ERIC VARAS - Director artístic

    Cursa el Grau Professional de Piano al Conservatori Municipal de Música de Barcelona sota el mestratge de Maria Rosa Ribas i Jordi Vilaprinyó i en acabar rep la Menció d’Honor per la seva trajectòria.

    A continuació entra a l’ESMuC on obté el Títol Superior de Piano de la mà de Jean-François Dichamp. Posteriorment, s’inicia en la direcció orquestral al Conservatori de la ciutat de Viena

    (MUK) amb el professor Andreas Stoehr, amb qui segueix rebent ensenyances actualment. El seu interès pel repertori vocal el porta a estudiar amb Alan Branch i Francisco Poyato i a rebre classes de Matthias Goerne, Fiorenza Cedolins, Ermonela Jaho, Josep Surinyac, Malcolm Martineau, SimonLepper, Wolfram Rieger i Julius Drake.


    Com a pianista ha actuat dins de la programació de festivals com el Life Victoria (Tast de Lied, Life NewArtists i Life Piano), la Schubertíada Vilabertran (II Acadèmia de la Schubertíada), el Festival de Royaumont i el Festival de Torroella de Montgrí (Fringe) i ho ha fet en sales com el Gran Teatre del Liceu, el Cercle del Liceu, el Foyer del Gran Teatre del Liceu, l’Auditori Eduard Toldrà, la Sala Alícia de Larrocha de l’Auditori de Barcelona, l’Abbaye de Royaumont de París i el Schlosstheater Schönbrunn de Viena, entre d’altres, col·laborant amb cantants com Adriana González, Marina Viotti, Mercedes Gancedo, Pau Armengol, Ulrike Haller, Violeta Alarcón, Lluís Calvet i Jan Antem. Al llarg dels últims anys, comença a assistir diferents agrupacions instrumentals i corals, destacant la seva feina com a assistent de Miguel Ángel Arqued per al Cor Intermezzo i de Xavier Sans per al Cor Fòrum Vocal.

    Actualment, combina els seus compromisos laborals com a pianista, clavecinista i assistent amb la docència al Conservatori Superior de Música del Liceu i amb la direcció de la Coral Mixta d’Igualada.

  • JAUME VILLANUEVA - Posada en escena

    Llicenciat en interpretació per l'Institut del Teatre de Barcelona, és director i autor teatral; actor, ajustador i director de doblatge; i director i guionista de ràdio i televisió.

    Debuta en la direcció el 1982 amb Zoo Story, d'Edward Albee, traduït per Terenci Moix. Aquest mateix any va guanyar el premi Adrià Gual al millor projecte de direcció per La desaparició de Wendy, de Josep M. Benet i Jornet; protagonitzada per Martí Galindo i Loles León, un gran èxit de públic i crítica a Madrid i a Barcelona. Incapaç de plantejar qualsevol estratègia mercenària que el faci creixer, només dirigeix quan se sent íntimament implicat en les obres que l'apassionen. Amor a mitges, d'Allan Aikbourn; El supervivent, de Manuel Vázquez Montalbán; La veu humana, de Jean Cocteau; Carpa Barcelona (que dirigeix obligat per Mario Gas per a l'Olimpíada Cultural); Tirant lo Blanc; 1789, La Revolució, per a Catalunya Ràdio, són algunes de les seves produccions més personals.

    El 2005, gràcies a la inoblidable amistat de J. Arias Velasco, funda Octubre Teatral, potser l'etapa més brillant de la seva controvertida carrera teatral. Con Belisa, de Federico G. Lorca, que dedica a Hermann Bonnin (inoblidable mentor estimat) el fa mereixedor de ser nominat com a millor director visitant per l'Association of Entertainment Critics of New York (ACE); després d'una aclamada gira nacional i una brillant temporada al Teatro Español, l'obra realitza una extensa gira internacional; cal destacar l'extraordinària acollida als teatres d'Estats Units i Mèxic, on va inaugurar el Festival Cervantino. El llanto, un altre Lorca representat en teatres tan emblemàtics com The Carnival de Miami, La Barraca de Lisboa, el Teatre Poliorama de Barcelona, o el Teatro Español de Madrid on va fer una brillant temporada; aclamat unànimement pel públic i la crítica internacional ha estat finalista als premis Max (2009 i 2010). 

    La Vampira del Raval de Josep Arias Velasco amb música de Albert Guinovart, uns dels espectacles més estimats pel públic de Barcelona, va obtenir cinc Premis Butaca y un Max a la millor composició musical. Romance de Curro el Palmo, concebut a partir de la cançó de Serrat; retrat de la Barcelona xarnega immigrant és el seu espectacle més inusual: estrenat al Festival Grec de Barcelona, amb Nacho Blanco, Quiqui Morente iAntonio Canales, considerat, entre els experts, un dels millors musicals flamencs de tots els temps, tanca, per ara, el periple Octubre Teatral. Torna a la realitat amb Abans de l'estrena, que escriu a petició de Ferran Rañé; malgrat l'extraordinària acollida aconseguida a Vic Ciutat Cultural on s'estrena, passa totalment desapercebut a Barcelona, la seva ciutat.

  • XAVIER PUIG- Director Orquestra

    Nascut el 1973 a Cervera (Lleida), començà els estudis musicals amb el piano i el violí al Conservatori Municipal de la seva ciutat i els amplià posteriorment al Conservatori Professional de Badalona, on obtingué el títol superior de professor d’harmonia, contrapunt, composició i instrumentació, sota el mestratge de M. A. Hurtado, M. Roger, B. Casablancas i J. Soler. Paral·lelament s’inicià en la direcció coral als Cursos Internacionals de Direcció Coral de Lleida, on estudià amb els mestres Josep Prats, Johan Duijck, Laszlo Heltay i Jordi Casas (1990-1994). Continuà aquesta formació als Cursos Europeus de Direcció, impartits pel professor Pierre Cao a Catalunya (1996-1998), i a l’Academie International de Pontarlier (França) (1997-1998). S'introduí en la direcció orquestral amb el mestre Salvador Mas al Conservatori Superior de Barcelona i el 1999 fou admès a la Universität für Musik und Darstelende Kunst de Viena, on cursà els estudis de direcció d’orquestra, sota el mestratge de Leopold Hager. El març del 2002 guanyà en concurs la plaça de director assistent de la Joven Orquesta Nacional de España (JONDE) i el juliol del 2003 el de la plaça de director assistent de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), amb la qual ha dirigit diferents concerts amb obres de Mozart, Txaikovski i Britten. Des del 2018 és el director titular de l’Orquestra Simfònica del Vallès i director principal del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana. També dirigeix l’Orquestra de Girona i el Cor de Cambra de l'Auditori Enric Granados de Lleida. Ha dirigit durant vint-i-cinc anys la Coral Ginesta de Cervera, i el Murtra Ensemble, dedicat a la música del segle XX. En l’àmbit operístic fundà la companyia d’òpera de cambra l’Òpera de Tres Rals, dedicada a l’òpera de petit format, i actualment dirigeix diversos títols del cicle Òpera al Palau. Ha estat director convidat per nombroses orquestres del país i manté una estreta vinculació amb l’Orquestra Terrassa 48, amb la qual començarà la interpretació integral de les Simfonies de Beethoven. És professor d’orquestra i direcció a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Ha estat director convidat en nombroses orquestres de joves i actualment dirigeix el Curs de Direcció de l’Orquestra de Terrassa.

  • QUIM TÈRMENS - Concertino

    Ha estat membre de l’Orquestra de Cambra del Palau de la Música Catalana i de l’Orquestra de Cambra Gonçal Comellas. Actualment realitza el seu treball més cambrístic en el projecte Arcattia amb concerts per tot el país i Costa Rica i ha estat guardonat, entre d'altres, amb el premi Xavier Montsalvatge. Autor de diversos espectacles infantils com Popoff, un compositor despistat, Els quadres de Hartmann, Històries de Tumbuktú, El botó de Haendel i Telemann i la història d'en Quixot; és autor també de diverses composicions per a orquestres de corda d'estudiants.


    En el terreny pedagògic s’ha format amb personalitats com Sheila Nelson, Vaartan Manoogian i Mimi Zweig i és autor de diversos espectacles infantils. Desenvolupa la seva tasca docent al Conservatori de Música de Vic com a mestre de violí i director de les seves orquestres de corda i ha estat convidat en xerrades sobre pedagogia, jurat de concursos instrumentals i de cambra, director de trobades d'orquestres juvenils i com a mestre de violí al Curs Internacional de Música Principat d’Andorra. Actualment també és el director artístic del Festival BBVA de Música Religiosa de Vic


  • ORQUESTRA DE CAMBRA TERRASSA 48

    Fundada en la seva forma i filosofia actuals l’any 2000, el conjunt ha donat un gran impuls i difusió de la música per a formació d'orquestra de cordes amb uns programes que combinen una gran investigació i proximitat.


    L’OCT48 està dirigida des del violí per Quim Térmens, músic sabadellenc que rep la seva primera formació violinística de la mà d'Ofèlia Rodrigo i posteriorment estudia amb el violinista i mestre Gonçal Comellas amb qui es forma musicalment i realitza els seus estudis superiors. Ha rebut també classes magistrals dels violinistes Arkadi Futer i Michel Barta. És premiat, entre d’altres, amb el Primer Premi de les Arts (apartat de música del sgl XX, Premi Xavier Montsalvatge) atorgat per la Generalitat de Catalunya. En els seus anys de trajectòria ha impulsat la difusió i coneixement d'obres escrites per a cordes sent en l'actualitat un referent en aquest camp.

  • Title or question

    Describe the item or answer the question so that site visitors who are interested get more information. You can emphasize this text with bullets, italics or bold, and add links.

CAST

  • MARTA VALERO - Carmen

    La mezzosoprano es llicencia amb matrícula d'honor en Interpretació de Cant Clàssic i Contemporani a l'Esmuc, on també va estudiar Lied amb Assumpta Mateu, Francisco Poyato i Mitsuko Shirai.


    Amb una veu flexible i àmplia, ha sabut combinar la musicalitat i l'expressivitat teatral, abordant rols operístics com Dido a "Dido i Eneas" de H. Purcell, Angelina a "La Cenerentola" de G. Rossini i Carmen a "Carmen" de G. Bizet. En el repertori contemporani, interpreta obres de referència com "Pierrot Lunaire" d'Arnold Schönberg i les "Folk Songs" de Luciano Berio. Al llarg de la seva trajectòria, també ha participat en nombroses estrenes, destacant l'òpera "El Saló d'Anubis" de Joan Albert Amargós, "Lorca al Piano" d'Enric Palomar i l'última obra de Jordi Domènech, "Il Pianto della Madonna".


    Ha participat en diverses gravacions, recentment ha presentat l'últim CD doble amb música dels mestres M. Oltra i J. Serra, enregistrat amb el guitarrista Izan Rubio i el pianista Albert Guinovart.

  • NACHO GUZMÁN - Don José

    Tenor, nascut a la ciutat de Còrdova, Argentina, comença la seva formació en el cant líric l'any 2011 després d'una important carrera interpretant música folklòrica argentina. En aquest mateix any, guanya per concurs un lloc per formar part del Cor Polifònic de la Província de Còrdova (Argentina).

    Debuta el 2014 en el seu primer paper com a solista a la sarsuela "Luisa Fernanda" sota la direcció d'Enrique Ricci. El 2015 interpreta el paper d'Alfredo a "La Traviata" i el 2016 a "Un Ballo in Maschera" de Verdi. Durant aquests anys, viatja a Itàlia per realitzar un Màster de Tècnica Vocal amb la mestra italiana Franca Mattiucci.

    El 2017 es trasllada a Barcelona i, per recomanació del tenor argentí Luis Lima, estudia tècnica vocal amb Natasha Tupín i repertori amb Fernando Álvarez. Ha realitzat màsters de cant amb Francisco Araiza, Jaume Aragall, Francesca Roig i Cecilia Lapponi.

    Ha interpretat en diferents produccions els papers protagonistes de les òperes "Tosca", "Carmen", "Traviata", "Il Trovatore", "Aida", "Pagliacci", entre d'altres.

    El 2014 debutarà a "Norma" i "Turandot".


  • CHRISTOFER VILLEGAS - Escamillo

    Cristofer Villegas, baríton veneçolà, realitza els seus estudis musicals al Conservatori de Música "Vicente Emilio Sojo" a la ciutat de Barquisimeto, Veneçuela. És graduat de la Universitat Pedagògica "Luis Beltrán Prieto Figueroa" com a professor en educació musical i ha realitzat la seva preparació vocal i de repertori amb el mestre Wiliam Alvarado. Durant la seva formació com a cantant, ha realitzat diferents cursos, tallers i classes magistrals amb mestres com Isabel Palacios, Aquiles Machado, Lotti Ipinza, el mètode Stanislavski (preparació de l'actor), Taller de Lied (oferit per l'Acadèmia Bach d'Alemanya), entre d'altres. Des de l'any 2001 ha cantat en diversos recitals i òperes en diferents sales de Veneçuela i Colòmbia, destacant els papers de Nardo a l'òpera "Il filosofo di campagna", Belcore a "L'elisir d'amore", Silvio a "Pagliacci", Barone Douphol a "La traviata", Colas a "Bastian i Bastiana" (òpera concert), Perón al musical "Evita". Baríton solista a la "Novena Simfonia de L.V. Beethoven", Alessio a l'òpera La Somnàmbula de V. Bellini, entre d'altres. A Espanya, ha interpretat el paper de Marcello a La Boheme (versió reduïda) de G. Puccini, Barone Douphol a La traviata, Sciarrone a l'òpera Tosca, Fiorello a El Barber de Sevilla i el Requiem de Fauré (baríton solista).

  • MIREIA TARRAGO - Micaela

    Mireia Tarragó, nascuda a Tarragona el 1995, durant els seus anys d'estudi va rebre en tres ocasions la beca de la Fundació Victoria de los Ángeles i va cursar el grau superior de cant i el màster d'interpretació del Lied a l'ESMUC, finalitzant amb el màxim reconeixement.

    En l'àmbit operístic recentment ha debutat en el personatge de la Contessa de Ceprano a Rigoletto de Verdi sota la batuta d'Oliver Díaz i compartint escenari amb Àngel Òdena, Antonio Gandía i Sabina Puértolas. En el seu repertori compta amb personatges com Lucy a The Telephone de Menotti, Micaëla a Carmen o Lauretta a Gianni Schicchi. Guanyadora de diversos premis, com el premi Catalunya Música del concurs El Primer Palau del Palau de la Música de Barcelona i el premi a la millor intèrpret de Lied del concurs Germans Pla de Balaguer. Ha estat programada en el cartell principal del Festival Life Victoria amb Eric Ledesma i Francisco Poyato al piano, i també ha estat acompanyada pel Trio Pedrell, amb els quals van estrenar obres de Pedro Pardo amb poemes de Victoria de los Ángeles. Ha cantat en sales tan importants com l'Auditori Nacional de Burdeus interpretant el paper de soprano solista a El Pessebre de Pau Casals i a l'Auditori Nacional de Catalunya on va interpretar la soprano solista al Messies de Händel.

  • IMMA MASRAMON - Frasquita

    soprano,  nascuda a Vic. Els seus estudis els va fer al Conservatori superior de cant del Liceu després d'acabar econòmiques, i va realitzar diversos cursos i masterclass a l'estranger (Itàlia, Praga, Moscú, França). Els seus rols més destacats són Musetta (La Bohème) i Papagena (Die Zauberflöte) al Palau de la Música. Pamina (Die Zauberflöte) al National Opera Center de New York, Nedda (Pagliacci) i Tatiana (Eugene Onegin) al  Pokrovsky Theatre de Moscow i entre d'altres Lisa (La Sonnambula), Adele (Die Fledermaus)... També actua al Teatre del Liceu, al show musical de la companyia 'MusicHasNoLimits'i continua amb les seves actuacions a Itàlia de forma regular entre d'altres.

  • MARIA JURADO - Mercedes

    Va realitzar els seus estudis de cant al Conservatori Superior Liceu de Barcelona. mezzosoprano i violoncel·lista destacada per les seves actuacions en rols com: Dorabella a ‘Cosí fan tutte’ de W. A. Mozart, Cherubino a ‘Le Nozze di Figaro’, 3a Dama i 3r Knabe a ‘La flauta màgica’ de W. A. Mozart, Mercedes a 'Carmen' de Bizet, Hansel a ‘Hansel i Gretel’ de E. Humperdinck.  Ha actuat arreu del món EUA, Cuba, Mèxic, Islàndia, Grècia, Itàlia i Espanya. S’ha format amb mestres de prestigi com:  Kurt Widmer, Lorraine Nubar, Cynthia Sanner, Ketevan Kemoklitze, Alexia Voulgaridou, Eric Halfvarson, Michelle Breedt, Mariella Devia, entre d'altres. 




  • ALEJANDRO CHELET - Dancaïre

    Naix a La Pobla de Vallbona (València). Graduat al Conservatori de Música Municipal de Barcelona, obtenint el títol de Menció d’Honor en l’especialitat de cant.

    L’any 2021 va ser guardonat a la “XXV Edició del Curs de Professionalització” de l’Escola d’Òpera de Sabadell de l’òpera Il barbiere di Siviglia de G. Rossini.

    Com a solista ha interpretat el Dottor Bartolo de Il Barbiere di Siviglia amb LG Artist Management en gira per Espanya. Recientment ha estat Il Comissario Imperiale a la Madama Butterfly de G. Puccini amb la producció de la Fundació Òpera Catalunya. També ha debutat el Barone Douphol de l’òpera La Traviata i Dancairo de l’òpera Carmen al Palau de la Música Catalana.

  • ADRIÀ MAS - Remendado

    Es forma en art dramàtic al Col·legi del teatre de Barcelona. Graduat en el Conservatori superior de Liceu de Barcelona en cant líric amb la soprano Elena Copons,

    Com a experiència professional cal destacar: La Petite Messe Solennelle de Rossini, La Missa de la Coronació de Mozart , La Traviata, amb el rol de Gastone, Suite of Myself de Raquel García Tomás, que s'estrenà a L'Auditori de Barcelona i la missa Harmonimesse de F. J. Haydn, que es presentà al Festival d'òpera de Vila-real, etc.

    Actualment, segueix el seu perfeccionament amb el mestre Eduard Giménez i la pianista Marta Pujol.


  • DANIL SAYFULLIN - Zuñiga

    Baix-baríton,  va néixer a Rússia en 1982. Establert a Barcelona des de 2000. Es va llicenciar en el Conservatori del Liceu Superior. 

    Al mateix temps estudiava la tècnica vocal amb la professora  Svetlana Nesterenko a Moscou. 

    En 2018 va debutar en l'Òpera de Sabadell amb el paper d'Il Gran Inquisitore ( Don Carlo, G.Verdi).

    Des de 2018 és solista de les Òperes del Palau de la Música Catalana.



TENORS

BAIXOS

SOPRANOS

MEZZOSOPRANOS

BALLET


Fotograa cedida per Carmen Lorente ballarinA en actiu als anys seixanta a Barcelona

EQUIP TÈCNIC I ARTÍSTIC

  • Montse MIralles - Figurinista, vestuari i atrezzo

    Actriu de formació, treballa habitualment en teatre, tv, cinema i doblatge. També exerceix com a docent i directora de diferents espectacles, sobretot musicals i òperes.

    Compagina la seva feina d’actriu amb la seva col·laboració com a dissenyadora i responsable de vestuari de l’empresa familiar Rafató Teatre. Ha estudiat amb Carlo Gandolfo, John Strasberg, James de Paul, Dominique de Fazio, Bob MacAndrew, Eduardo Daulte. Dicció i vers amb: Esteve Polls y Salvador Oliva. Tècnica Meisner con Javier Galito-Cava. Master de Càmera (Luis Gimeno, Carlos Manzanares, Carmen Utrilla i Laura Caballero) Veu, cant i música al Conservatori del Liceu, Alfons Miró, Lídia González, Hellen Gallagher, Paul Farrington(Voice Craft), Cristine Adaire (Met. Linklater), Coralina Colom.

    Al teatre l’hem vist a Testimoni de càrrec (Teatre del Raval), El somni de nit de Sant Joan (Nau Ivanow), L’auca del Senyor Esteve (T. Romea), El violinista sobre el tejado, (Madrid y Barcelona) La dama enamorada (T. LLiure) En la ardiente oscuridad, (Méjico, Israel, Madrid, Barcelona), Sota el bosc lacti, L’augment, (Grec i Teatreneu), Ram de Mar, (TNC), El ventall de Lady Windermeer (TNC).

    Al cinema i la televisió: Herederos de la tierra, Tros, Acacias 38, Cuéntame,, Com si fos ahir, Cites, Polseres vermelles, Operación Malaya, La que se avecina, Hospital Central, Porca Miseria, Vent del Pla, De moda, Transfuga, La Mary, Laberint d'ombres, Maki Navaja, La moños, De professió API, Todo falso, Prêt a porter, Vostè Jutja, L'auca del senyor Esteve, El prou de les dones, El bigote de Babel, Una historia particular, El planeta imaginari, El Doctor Caparrós, Secta siniestra, Inclinación sexual al desnudo, Perros callejeros II, Los sueños húmedos de Patricia, Jugando a papás, Los bingueros, En qué lío me han metido. Treballa habitualment en doblatge com actriu, directora i adaptadora de diàlegs. També posa veu a falques i anuncis publicitaris.

PROPERAMENT

Share by: