Violeta Alarcón, soprano
Mariya Melnychyn, contralt
Héctor Ruiz, tenor
Pau Armengol, baix
Asunción Aguadé, primera ballarina (participació especial)
Ballet: Ton Puntí, Izan Campos, Dolça Gallego, Manuela Marcé
Ton Puntí, coreografia
Asunción Aguadé, coreografia de Lacrimosa
Jaume Villanueva, concepció escènica
Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados
Orquestra de Cambra Terrassa 48
Xavier Puig, director
Quim Térmens, concertino
Recuperant la litúrgia del record en el record, mestre de mestres, ballarí i coreògraffonamental, recordava amb orgull Joan Magrinyà el seu debut amb Le bourgeois gentilhomme de Moliere y Richard Strauss a l'escenari del Palau, fa prop de cent anys, i l'abraçada d'esperança que li feu Pau Casals presentant-lo al públic de Barcelona.
Recordant el record del seu record, en simètrica analogia: el debut del jove mestre Èric Varas —escollit en filharmònica comunió per dirigir aquest Rèquiem— i la rentrée d'Asunción Aguadé, la gran ballarina estrella del mestre (del desaparegut ballet del Liceu), són el substantiu que conjura aquest concertant de músics, cantants i ballarins, in memoriam, recuperant l'ancestral condició de litúrgia ritual de difunts amb què Mozart va crear la substància de la resurrecció.
L'eternitat potser rau en la transmissió del record del record en allò que s'ensenya —en allò que s'aprèn— en la transmissió de l'esperit que és llavor de vida. La vida i la mort, a l'art, potser, comparteixen un sentiment similar, en una analogia constant d'eternitat.Jaume Villanueva
